Ahir vespre vaig gaudir d’una vetllada diferent de les que solc passar per ciutat. Vaig anar a veure un glossat de picat a la botiga dels bufons, on per primera vegada hi hagué un combat entre un glossador (mestre Mateu “Xurí“) i un jove hip-hopero (en Taze, o una cosa així que no em va quedar massa clar).
El combat en si mateix va ser molt atractiu per la novetat però va quedar demostrat que mestre Xurí -a partir d’ahir vespre l’he d’anomenar així- no és un glossador qualsevol i que la glossa pot donar deu voltes al rap, hip-hop o qualsevol altra manera de glossat americanat. Mentre que el glossat sempre segueix un estil i que quasi sempre els mots tenen sentit dins sa glossa maldament lo bo siguin els dos mots darrers, el hip-hopero deia coses que rimaven però sense sentit (no sé quantes vegades vaig sentir la paraula “cornisa”) i encara va duu sort. Una vegada perduts tots els arguments que tenia (poquets, es limitava al alcohol perque mestre Xurí bevia herbes i que “lo suyo era poesia”) va comentar a atacar a mestre Xurí que li va respondre “lo teu no ho arregla ni Deu”.
A partir d’aquí mestre Xurí es va limitar a no possar-se a la seva alçada ja que l’hagués pogut deixar pel terra, potejar i escupir abans de fer el darrer alè, perque amb gent de més confiança ho ha fet, va tenir coneixement pes qui no en té.
Després d’això, que crec que es podrà veure avui per IB3 a Mallorca Directe ja que hi havia les càmeres de la cadena, es va començar un combat de picat entre en Roig des Carritxó, en Macià i mestre Xurí. On va quedar demostrat que la glossa és una cosa viva, que agrada i que és de lloar, i que en Xurí s’ha convertit amb un artista de la paraula i gran orador tant de presentador com de glossador i encara que no sapiga fer glosses amb el mot: gínjol. je je je!
