Ala! Madrid!

Bones! No vos penseu que m’he canviat la camiseta (encara que tothom duu un Figo a dins) però diumenge vaig tenir una experiència molt estranya, anar a veure un partit del Reial Madrid (Reial Madrid – Villareial) a una penya madridista de Ciutat. Vam quedar amb uns amics per anar a veure el futbol i, sorprenentment, acabarem a la penya madridista des fortí mirant es futbol.

He de dir que me va impresionar molt l’ambient, ja que si no hagués estat per la temperatura del local i la cervesa a la mà m’hagués pensat que estava al mateix Santiago Bernabeu, al fons sud amb els ultres! La gent aplaudint cada jugada, sofrint amb cada ocasió de l’equip contrari, queixant-se de cada actuació arbitral, crits de MADRID! MADRID!,… acollonido i el moment més perillós de la nit fou quan marcà el Villareial que amb un sonriure a la boca i el puny estret sens escapà a un parell el crit de: GOOL! I després posa’t a dissimular… que els personatges que hi havia semblaven perillosos i tampoc s’està per cercar trui! je je je!

La llàstima de tot és no anar a veure el Reial Madrid – Mallorca de la copa que aquest dia sí que hagués estat perillós, emocionant i memorable! Ara vorem que fa el Mallorqueta demà vespre, encara que me fa ganes anar-hi, si algú s’apunta….

 Salut!

Molts d’Anys! Brother!

Germanet! Molts d’anys! I moltes gràcies! Gràcies per no ser com jo i alhora tan similar! Gràcies per ser allà quan ho he necessitat i per venir-me a demanar consell quan ho has hagut de menester! Idò! 22 anyets de no res, però tot un homonet! Germà, xeremier, patje, company i amic sempre! Esper que per molts d’anys i per molts més projectes poguem compartir, gaudir i engrescar-nos plegats! Una altra vegada, GRÀCIES!

No canviïs mai!

CABALLO ASESINO!

Ara que ja s’han acabat les festes de nadal i cap d’any, ara que tornam a la normalitat i a la rutina (a l’espera que en un parell de dies venguin les festes de Sant Antoni i de Sant Sebastià), faré un poc de balanç de com han anat les festes. Les festes be, com de costum, un poquet de feina, arreglar truis que tenia endarrerits i rialles i estones passades amb els companys. Els reis es portaren com sol ser habitual, ja que als dobles ens ho recompensen! Encara que no siguin directament ells. je je. Ja m’enteneu.

La millor anècdota del dia dels reis la vaig conèixer ahir. Una veïna del poble quan vam anar a dur-li els regals per a la seva filla, va demanar al rei Baltassar si es podia fer una foto amb la nina. El rei Baltassar amb la seva amabilitat que el caracteritza li va dir que s’esperàs un segon que, com que anava carregat amb més paquets, els passaria al patge i agafaria a la nina. Però amb tot això la nina ja era alçada cap al rei, per la part que no toca, quan el cavall es va moure uns quatre dits i li va pegar potada! Tanta sort que no va amollar a la nina! Al final la nina va tenir l’esperada fotografia amb el rei, encara que no va ser fins al tercer intent que el pare de la criatura ho va aconseguir!.

La resta del dia va transcórrer amb total normalitat però ahir me van dir que aquesta veïna ja estava predicant pels veinats que el cavall és el culpable del seu mal al peu i que volia sebre que n’havia de fer i qui li havia de pagar els mals. A la foto adjunta hi ha el sospitós principal on s’ha volgut respectar el seu anonimat. I ja tenim es trui armat! Però crec que tot s’aturarà aquí perque ja me direu que hi fot un cavall declarant davant sa guardia civil, a no ser que els agents tenguin estudis d’idiomes eqüestres!

Res més! ja vorem com acaba es trui!

Salut!

NADAL – CADA ANY IGUAL

Nadal? Festes? Felicitat? Bueno, pot ser, però personalment aquestes festes me sent un poc com s’endiot! En aquestes festes m’encenen sa sang amb lo que hi ha pel mon. Comencen uns mesos abans bombardejant-mos amb sa publicitat de joguines, bombons, burbujas freixenet (maldament enguany han tingut prejubilació), globitos codorniu, solidaritat i altres pardalades d’aquestes.  Me mata això d’apadrinar nens d’altra banda del mon, de donar doblers per causes solidàries i quan tenim un veinat que ho necessita, com que no esta lluny, no esta del tot magre i no mos ho diu la televisió, li pegam potada i per avall. Però no passa res, com que cada any passa el mateix ja ho tenim assumit.

Després fent feina a una elèctrica m’hi fix un poc més, resulta que fa quasi un mes que tenim els llumets de nadal iluminant-mos d’una manera abusiva. Resulta que fa un mes i mig tothom havia d’apagar es llum de ca seva 5 minuts pel canvi climàtic i reduir les emisions i després, els ajuntaments que apaguen llums durant aquests 5 minuts ens enchufen les despesses dels llums de nadal pels carrers, a més tot el vespre. Però és igual, si vam apagar els llums aquells 5 minuts ja tenim la conciència tranquil·la.

I amb això en podriem escriure llibres!

Aquestes festes mos posam de menjar fins a la gorga i arriba que mos sobretja, sortir, estar amb els amics, amb sa familia, amb ressaca d’un parell de dies…  He de dir que tants de dies de festa arriben a agobiar-me un poc on tothom pareix que està content i perque és nadal tot hi està permés. Personalment sí que disfruto de sortir, quedar amb la gent i de dinar amb les famílies però crec que és l’època de l’any que estic més sensible, em menjo una mica més el cap i a dies no sortiria de ca nostra, ja que la combinació de ressaca i emprenyadura és bestial.

Però bono, tanmateix tot es supera, esper que les coses millorin un poc i aquest any que vé pugui complir els objectius que tenc (sempre a curt termini) i millorar una mica com a persona!

Bon any! Feis bonda!