Solucionat!

Crec que ja està solucionat es problema de la pujada d’imatges al wordpress. Gracies kuka! i Andrelo!

Nova Setmaneta

Bones!

Ja que la setmana passada no vaig actualitzar massa el bloc, no estava inspirat, no hi va haver res que despertés cap sensació, emprenyadura fora de lo comú. Per això miraré aquesta setmana recuperar el temps perdut en tots els aspectes i al manco seguir tenguent contacte amb la gent bloquera, fotoloquera i altres espècies frikis del mon cibernètic!

I a sobre aquesta versió del wordpress que me té empipat ja que no em deixa pujar cap fotografia que no estigui a la xarxa (des del meu PC).

Fins després!

Cosetes de la feina!

El enlace eléctrico submarino entre la Península y Baleares funcionará en 2010

• Permitirá ampliar la cobertura de la demanda eléctrica de Baleares

El proyecto será ejecutado por la empresa Red Eléctrica. (Foto: Efe)

EUROPA PRESS PALMA.- El enlace eléctrico submarino entre la Península y Baleares entrará en servicio a finales de 2010, tras la ejecución de un proyecto que prevé la instalación en el fondo del mar de un trazado de cable de 237 kilómetros a una profundidad máxima de 1.485 metros y que unirá Sagunto (Valencia) con Calvià (Mallorca).

Este enlace permitirá ampliar la cobertura de la demanda eléctrica de Baleares, así como ofrecer una mayor estabilidad del sistema eléctrico del archipiélago y conectarlo con los sistemas peninsular y europeo. El director de la empresa Red Eléctrica en Baleares, Ramón Granadino, ha explicado en rueda de prensa que el proyecto prevé una inversión de 375 millones de euros y contempla la construcción de dos estaciones de conversión -una en Morvedre (Sagunto) y la otra en Santa Ponça (Calvià)-, así como la creación de tramos subterráneos de tres kilómetros de longitud en cada extremo para conectar estas estaciones con el cable submarino.

El proyecto será ejecutado por la empresa Red Eléctrica, que ha contratado para el suministro de la tecnología y del diseño y tendido de los cables a las empresas Siemens y Nexans. Actualmente, el proyecto está en fase de exposición pública, ya que en febrero se inició la tramitación del estudio de impacto ambiental y de los proyectos de ejecución, mientras que posteriormente, el cable se prolongará hasta Ibiza. Según explicó Granadino, el sistema eléctrico actual de Baleares se basa en el autoabastecimiento y está formado por dos subsistemas independientes que no están conectados al sistema peninsular, como son el de Mallorca-Menorca y el de Eivissa-Formentera. Granadino recordó también que cuentan con las mismas garantías que podría tener un sistema de mayor envergadura, ya que hay un “limitado espectro” de combustible y el 50 por ciento de la demanda de electricidad se concentra en Palma.

Por ello, Granadino explicó que desde el año 2004 se comenzó la realización de estudios de viabilidad para el proyecto y se descartaron posibles ubicaciones para la estación de conversión en la Península, ya que en un principio se había pensado ubicarla en Vandellas o en Torreblanca, hasta que finalmente se eligió Morvedre, ya que, por su ubicación “suponía un salto tecnológico menor” que el resto de opciones. Así, en el extremo de Mallorca la conexión se realizará en la subestación de Santa Ponça, a la que llegarán los cables subterráneos. Según Granadino, se creará una conexión marina de alta tensión mediante un enlace bipolar -de dos cables- que tendrá una potencia de 400 megavatios y que se ejecutará mediante corriente continua.

El director de Red Eléctrica explicó que “la singularidad” del proyecto hace necesaria la construcción de las dos estaciones de conversión para transformar la corriente alterna que circula por la red de transporte de corriente continua, con el objetivo de que fluya en las condiciones “más óptimas” por el cable submarino “reduciendo las pérdidas en el transporte” que generaría debido a su longitud. “Hay retos en este proyecto como la gran longitud del cable, que será uno de los más largos de todo el mundo, así como la gran profundidad a la que discurre” recalcó Granadino, quien manifestó que el enlace que une Italia y Gracia también discurre a 1.000 metros de profundidad, mientras que la de Cerdeña e Italia lo hace a unos 1.600 metros.

Sobre la instalación de los cables, el director explicó que el tendido se ejecutará con la ayuda de dos barcos especializados -los únicos en el mundo que realizan estas labores- y de máquinas a control remoto que se encargarán de soltar el cable que se irá depositando en el fondo. Estas máquinas instalan el tendido en el fondo marino, por lo que no es necesario la actuación de buzos ni de otro profesionales en el proceso. Una vez el cable ha sido depositado en el fondo, otras máquinas a control remoto crean zanjas de un metro de profundidad para cubrir y proteger el cable en las zonas menos profundas e impedir así que pueda ser dañado por redes de arrastre de pesca o por las anclas de los barcos.

Retornat

Ja he tornat de Madrid! Ja soc per aquí, ja frisava, olorar aquesta terra que no és comparable amb l’olor de la capital. He perdut molt el temps, he estat sol molta estona i, apart d’enyorar-me un poc, he tingut molt de temps per pensar i observar les coses del mon.

Dins l’avió, a la recepció de l’hotel, caminant pel passeig de la Castellana, dins l’exposició… massa temps sol i sense poder parlar la meva llengua mare… tot el temps es capet me cabilava i de detalls sorgien records i paranoies diverses… que m’ajudaven a distreure’m entre tant barull.

Al final, el temps va acompanyar i vaig anar a veure l’exposició “Bodies” com ja vaig anunciar al meu anterior post. Molt interessant i curiosa i això de que hi ha gent que m’havia dit que feia una mica de cosa anar i tenir aquella quantitat de cossos i carn immobil que pareix que mirava… res de res.. si heu anat a matances estau curats d’espants. Per qui hi pugui anar vos ho recoman-ho, encara que el preu no és regalat.

Tornant a la realitat, avui som dilluns i han batut es rècord de tocar-me els col… d’una manera massa evident.. però ho superarem, amb filosofia ho superarem! Ja vorem

Avui no estic massa inspirat, així que ho deix aquí! Salut!

Apunt per partir

 

Camises, pantalons, roba interior, sabates de recanvi, estris de neteja personal, aliments per la supervivència… crec que ho tenc tot. Tan sols em queda partir, partir a un lloc, alhora familiar i alhora desconegut, poc familiar. Abandonar la rutina i la tranquil·litat del dia a dia per anar a un lloc on tot es massifica, i sol. Sol dins aquest mon que és massa gran per mi, encara que intent adaptar-m’hi com si experimentes el síndrome d’Estocolm, perquè no queda més remei que ser allà, encara que per poc temps (aquesta vegada) i no crec que tengui temps per enyorar massa la roqueta.

 

Sí! Men vaig a Madrid, d’aquí a un parell d’horetes un d’aquests aparells que rompen la tranquil·litat de l’oficina i els veus aterrar per la finestra serà per mi.

Primera classe, hotel de quatres estrelles i despeses pagats no es poden canviar per la cervesa al migdia amb els companys de feina, l’arribar i poder asseure’s al sofà de casa i desconnectar fins a l’endemà. Aquesta setmana m’ha tocat així, i encara que feia molt temps que no partia… ara me fa molta peresa però mirarem de superar-ho amb la il·lusió de que tornarem prest i que tenc els capvespres buits.

 

Tenc previst, si la sort m’acompanya (i les forces) d’anar a veure la exposició “Bodies” que ha tingut una repercussió mundial, per poder experimentar tot el que he pogut llegir a les planes de gent que ha anat a visitar-la. Intentaré aconseguir entrada, ja que és una mica difícil i per fer compres per internet… si no tens VISA no vas enlloc.

Sí, estaré un parell de dies missing, sense veure ni actualitzar blocs ni fotologs ni res d’això que em converteix cada dia una mica més en un friki (de tercera divisió, però friki). Ja vos contaré a veure com ha anat tot… sempre que hagui estat una mica interessant…

 

Reflexions de Cap de Setmana (Qui ens salva?)

Bones!  Aquest cap de setmana ha estat un tant especial. Ja vam començar bé, el divendres, com a novetat arrib prest a classe de flabiol i tamborí i ens posam a tocar en Pere i jo. I poc a poc van arribant els altres components del curs. La sorpresa va venir a la sortida.

Al meu germà li rebentaren el vidre del cotxe per robar-li la documentació, ja que de duros ni un!!! I ja veus el disgust, si el cotxe té poc més de tres mesos… quins fills de puta! A més, per rebentar un vidre, haver de copejar la porta i tot! Patètics! Amb això tot d’una vam anul·lar les tarjetes de crèdit i cridar a la policia local, que es va personar al lloc del succés tot el personal que hi havia al poble: 1 municipal! Després vam cridar a la guardia civil per que ens deleités amb un espectacle digne de les películes de jollywut! (no passeu pena, ho he escrit bé!)… arribaren a tota llet, que segurament no fan tanta via a acudir a un incendi, i s’aturen com a les pelis, tan sols els va faltar entrevessar el cotxe i venir amb les sirenes!.

Una vegada allà i esperant que ens donessin una solució més professional que la que nosaltres sabiem idò res! Haviem d’esperar fins a l’endemà a les 9 del matí perque obrisin el quarter per poder anar a fer la denúncia! Pel final… no aclarir massa cosa, tan sols salvar els dies de tràmits que es veurà obligat a fer el germà per tal de posar tota la documentació al dia. Perque tanmateix si els hi troben… res de res! I ara vé la meva reflexió… ara no hi hauria capacitat de que els agents de l’ordre poguessin fer una denúncia al mateix moment, adjuntant un parell de fotografies i recollint les dades de l’afectat? Quina vergonya! I 10 dies per arreglar papers… si l’administració fos tan ràpida saps que estarien de salvats!

El més estrany de tot és que ja no és al primer cotxe que roben al mateix lloc en un mes i allí ningú s’hi passa ni fa res. A més, al primer cotxe sospitós, en una zona poc il·luminada i tan aprop de la carretera s’hi podria tenir una dedicació una mica millor ja que allà et peguen la potada i surten i en 10 segons ja poden haver partit en qualsevol direcció. El que passa és que si els arribes a trobar, i defenses lo teu, ja sigui apallissant a l’intrús o cremant-li el cotxe (per exemple) encara tindràs les de perdre… i alerta que no arribi la fam!

El dissabte varem anar a veure la X Mostra internacional d’Improvisadors a Manacor, que va estar molt bé, verem improvisadors de Itàlia, Menorca, Mallorca, Principat, Canàries, Argentina i Brasil, encara que l’espectacle es va arribar a allargar un poc fou molt entretingut! L’any que vé esperem hi pugui tornar ja que vaig disfrutar… Només donar l’enhorabona a l’associació el canonge de Santa Cirga que organitza aquesta mostra de repercussió internacional… I com sempre donant suport al nostre glosador local: Xurí!

Esperem les coses vagin millor! Salut!

 

SCRABBLE!

Bones! Idò sí, ahir vaig anar a concursar al programa de IB3 “SCRABBLE” i el resultat no va ser el desitjat però sí l’esperat. M’apallisaren! je je! Me va tocar un os…. mal de rovegar.

Vaig arribar als estudis més prest de l’hora i vaig trobar la recepció del plató plena de gent mirant la gravació del que serà el primer programa de la setmana. En aquest programa el nivell va ser bastant normal. Mentres, em donaren les bases a firmar amb les condicions que has d’acceptar per poder participar al joc (en castellà! i jo flipava! com pot ser que en un lloc on vas a jugar en català les bases els donin en castellà!).

En el segon programa el nivell ja va pujar un poquet i va guanyar una al·lota amb una bona puntuació. Descans i tothom a fer el cigarret, tant fumadors com no fumadors, a fora comentavem la jugada i els nervis del moment entre d’altres concursants. Tercer programa, una dona (Maria) entra i arrassa! més de 150 punts una crack i mentres tot això… nosaltres jugant amb la TV i diguent als qui eren dins… posa aquesta, aquesta altra,… I després de dues hores i mitja d’espera ens toca als 4 darrers… idò! que vos pensaveu! en surten dos i el guanyador ja fa una puntuació lleugerament superior als 100 punts i com que a la segona ronda les puntuacions es mantenen… ja seria un rival fort, així que haviem d’entrar a acostar-mos als 100 punts (primer factor: la pressió!).

És el meu torn entram en Joan i Jo i a la primera ronda… pensant tenint una bona paraula… barbarisme! COM? ME CAGON… TIMAT!! NOOOOOOOO ACCEPTAT!!!  ESTAFAT! (me vaig quedar fred!) (segon factor: nervis! ja començam bé). Segona prova de la primera ronda: guany! amb una bona paraula però a la tercera prova va s’amic en Joan i m’engalta una paraula d’uns 38 punts! i a damunt… (com que en el plató no veus el temps que et queda…) no m’entra la paraula al temps… (tercer factor: mala sort). Idò… fa mal salvar els mobles quan la casa es pega foc i aquests estan banyats de benzina… A la segona ronda vaig fer una puntuació acceptable per altres programes i davant d’altres concursants segurament hauria passat a la final però ja es sap que és un joc, i segons contra qui jugues pots quedar millor o pitjor.

 Així que ja ho sabeu… res de mariscades ni capritxos ni viatges ni res de res que superi els 20€ així que no m’ha quedat res més que venir a la feina i seguir currant com sempre!

Ala nanos! res més! Tan sols me quedaré amb l’experiència, en haver conegut algunes persones de per allà dins, amb que me queda molt per aprendre i que al proxim programa que es faci… m’hi torn a apuntar així que… que se preparen! Però he hagut d’esperar uns 8 o 9 anys per poder tornar a un programa… ara vorem si no estam tant… mentres mos quedarà el buzz i el guitar hero!

M’atur que ja començ a cansar! SALUT!