Mestre ‘Xurí’ reestrena bloc!

El bloc den Mateu ‘Xurí’ té novetats! Nova capçalera (ja era ben hora, ja que li vaig dir jo que era una xapussa! Li he fet es regalet!) Visita el seu bloc: Mateu Xurí

Després, trescant per tot el bloc he trobat una joia a una putadeta que li vaig proposar, (a ell i a nen Macià). Erem a la Botiga dels Buffons a Ciutat i hi havia combat de glossadors i quan varen demanar la participació del públic per que donéssin paraules als glossadors i així, amb aquestes paraules proposades pel públic havien de montar una glosa. I me va sortir la paraula: gínjol! i clar… me van maleïr! ja que és ‘ben peluda’ i em van dir que no hi havia cap paraula que collés amb aquesta.

Però jo li vaig dir, una vegada acabada l’actuació, que n’hi havia d’haver alguna que collés! I avui he trobat un comentari al seu bloc amb això, en resposta a un comentari que li vaig fer:

Quan me duguis un arínjol
que és planta liliàcia
jo tendré la diplomàcia
de fregar-lo pes teu gínjol.

MATEU MATAS ‘XURÍ’

Idò que vos pensaveu! Ja la tenim engirgolada! No hi ha res que es resisteixi a la màgia de la paraula!

Salut!

CINEMA!

Ahir, després de molt temps i molta insistència per part de la meva nina… vaig anar al cinema… Com que tanmateix no estic massa informat de l’actual cartellera em vaig deixar convèncer i vam anar a veure-la ja que les referències que ens havien passat eren bones. I així va esser, una pel·lícula que em va agradar, va aconseguir mantenir l’humor quasi tota l’estona i el fil de la història no era del tot dolent.

Personalment, la cosa que no em va agradar massa va ser tornar a trobar-me a nen Fernando Tejero dins dels numerosos papers que, segurament ell també, està cansat d’interpretar… el típic macarrilla un poc travat… però sempre em passa el mateix, si un actor està encasellat dins del mateix tipus de papers, no m’acaba d’agradar i perd credibilitat des del meu punt de vista.

Jo també la recomano! Així que si teniu l’ocasió o la mula activa… val la pena dedicar-hi una estona, t’ho passaràs bé!.

PLOU!

Assegut aquí a l’oficina tan sols em queda restar els minuts que em queden per sortir d’aquí, d’aquesta pressó tan sols custodiada per un aparell qui marca les hores de treball. Tanta sort que l’electrònica no és inteligent ja que si hagués de comptar la feina a dies no em deixaria sortir i a dies en dues hores seria a casa.

Esper que arribi el cap de setmana i em pugui entretenir amb coses que m’interessin o que, simplement, em produeixen paranoies. Teatre, dinars, dinars, dinars, dinars, (en tenc 4 en un cap de setmana), sopars, sopars, jam session, fira, passejar, … ja vorem. Però mir per la finestra i em deprimeixo una mica, tan sols una mica si el meu amic el paraigües m’acompanya (i d’altres!). Estic una mica trist per que el ploure sempre molesta però a no ser que caiguin uns 200 litres/m2 crec que no m’aturaré, tan sols esper que el temps respecti a qui tenen organitzat coses a l’aire lliure. Sinó un capvespre al bar o a casa amb bona companyia no té res de dolent!

Bon cap de setmana!

Glosses vs Rap

Aquí teniu un video on es mostra un combat de Glossadors contra ‘hiphoperos’ que es duu sovint a terme a la botiga dels buffons a ciutat.

Mallorqueta!

Idò! vaja vespre emocionant! El mallorqueta tornà a fer de les seves! Els dos darrers partits guanyats i els dos darrers partits guanyats en temps de descompte! Fantàstic! Acabar una temporada per un equip que ha tingut pujades i davallades però que sempre hi ha estat i que sempre ha intentat jugar com un bloc.

Ahir de BCN s’endugueren els 3 punts quan tothom donava per bò l’empat i dimecres tres quarts del mateix! Envers de 2 puntets 6 i Europa a 1. Esperem que si s’arriba a UEFA no passi com els del saragossa que ho tenen cruu. Això es decidirà a la darrera jornada, més emoció impossible, no com el màxim golejador de la lliga un senyor del mallorca però s’ha de mirar que és el quart equip més golejador de la lliga. El grup funciona! 

Aquest va ser el punt i final d’un cap de setmana direm tranquil però no aturat! això mai! Per cert, hem començat un curs de teatre amb els dimonis que és una canya, gairebé és un curs de risoteràpia molt bò per desconnectar una mica de tota la setmana. I seguirem aquí esperant que la inspiració mos vengui.

Amb la Meta a la vista!

Una de les raons per les que vaig obrir aquest bloc va ser per fer una mica de seguiment a l’evolució del meu projecte de final de carrera. Idò com haureu pogut comprovar, no ho he duit massa al dia ja que el ritme tampoc ha estat l’esperat i per qüestions de la vida s’ha enderrerit una mica.

Però ahir mateix vaig fer entrega al meu director de projecte de la versió final (segons el meu punt de vista), encara que sóc ben conscient de que s’hauran de retocar alguns aspectes baix la supervisió del director. Però m’he sentit com un atleta de marató, que després de córrer 40 Km per fí veu la porta de l’estadi on sap que només d’entrar-hi allà li espera la darrera volta. Mira cap a enrera i veu que el seu competidor més proper (en el meu cas seria el temps) es va apropant i tan sols vol mantenir la distància i entrar a la meta com a guanyador i poder alçar els braços ben amunt i posar un somriure a la cara cansada.

Idò així és més o manco com em sent en aquests moments, reconeixer que m’ha quedat un poc poètico pagès aquesta comparació però que reflexa una cosa molt similar al que sent en aquests moments.

També era ben hora d’actualitzar el bloc ja que feia molt temps que no posava res, no podia, nyirvis, truis i altres impediments feien que no tingués la motivació suficient ni les paraules adequades per completar aquest raconet de la xarxa que és meu.

Ara a esperar quina serà la propera jugada! Salut!