Bones! Divendres passat vaig estar present a l’espectacle que oferiren els amics de la colla de dimonis de sa pedrera al claustre baix el nom de claustre-fòbia i degut a certs comentaris rebuts a un altra bloc (d’on hi he extret aquesta foto) vull donar la meva opinió sobre l’espectacle, ja que algú ja s’agafa això com si fos un deute històric (margalidans contra murers).
Primer de tot, el nom crec que és el més encertat possible i el marc de que disposa el poble de Muro és incomparable, ja m’agradaria tenir-ne un al nostre poble. Seguint amb les coses que m’agradaren… entrar i ja trobar na Verònica per allà dalt fent voltes va ser un detall de molt bon gust i molt adient, el video d’introducció estava molt ben fet i adient per contar la història, a mí em va agradar encara que aquest hagui estat motiu de disputa. El que també em va agradar molt és que el fil conductor de la Verònica va acompanyar l’espectacle en tot moment i la part en que es va fer la pausa i es va beneir amb la sang del poval va estar molt bé, fou inesperat i original. La idea va ser pròpia, original i més d’un (i no ho dic jo!) s’esperava que fos un plagi d’un espectacle oferit per un altra colla fa poquet temps. En aspectes generals, em va agradar molt per originalitat, marc històric, història i sobretot pel resultat! Ja m’agradaria a jo poder oferir un espectacle tan currat com el vostre.
Dimonis de sa pedrera estau d’enhorabona!!!!!
Però com que he dit el que m’ha agradat també puc dir el que no me va agradar vista que les crítiques ja m’han donat pals ara aquests sebran la meva opinió. Primer de tot, el moment en que acabava el vídeo i la sortida dels dimonis hi va faltar foc va ser una sortida poc fòbica!. La percussió haguent de travessar pel pati i tots aquells moments sense foc no me van agradar… la pròxima vegada aprendreu a posar una metxa auxiliar als povals per si el detonador falla, es banya o altres enigmes. El final on la Verònica sen torna al pou… va ser mal de veure però això va ser per la gentada que es va tirar damunt l’escenografia. Una altra coseta, el final va ser “soso” ja que m’esperava alguna traca final una vegada la Verònica havia partit. I el darrer és que així com varen sortir els dimonis haurien de haver desaparegut! L’espectacle va començar com a tal però des del primer moment que acabava i no s’arraconaren… va acabar com un correfocs qualsevol, trob que és una errada la més gran de tots. Molt millor si s’hagués aprofitat alguna sortida d’emergència i s’hagués celebrat fora o haguessin tornat a sortir!
Bono, tota aquesta parrafada és el que hi vaig trobar, aquí si que hi acceptaré crítiques, insults i altres coses que m’hi vulguin dir, perque això n’és la meva opinió defensable i criticable. Així no posen a la meva boca coses que jo no he dit, tan sols he transmés!
