Ahir fent una mica de neteja del portàtil vaig trobar aquesta foto que ens feren a na Margalida i a mí! Ella és sa petita de sa family, “la alegria de la casa y de la family”, un trastet, polissona i a la vegada dolça! basta veure la foto per fer-vos una idea!
Idò això és tot! Ara a esperar que arribi dilluns, pos uns 15 dies de vacances i a disfrutar de les darreres verbenes de l’estiu i de les festes de la beata! Que faig comptes que siguin bones, molt bones!
Salut!
Ahir vaig tenir el gust de asistir a l’espectacle de LA FURA DELS BAUS. Aquí hi ha la notícia que ho resumeix bastant bé: L’espectacularitat que caracteritza les representacions de la companyia catalana quedà ben palesa de nou ahir al dic de l’Oest de Ciutat. Les escales del vaixell esperaven el públic, que hi hagué d’entrar en grups reduïts, dividits per sexes i amb mitja hora de retard. Un cop a la bodega, talment com esclaus d’altre temps, els espectadors eren asseguts al terra empesos amb les malmenades d’un “ens superior”. Era el domini de l’home sobre l’home.
La immigració, tema de candent actualitat, és una de les temàtiques clau d’aquesta obra en una societat que, com una rosa, un bon dia “el vent s’hi abraonà i la féu desaparèixer”. Una veu en off i les lletres mecanografiades a una pantalla gegant donaven les claus per entendre millor la funció, carregada de reflexió i crítica.
A partir de l’evolució de l’espècie que sortí de l’aigua per fer-se més forta, la Fura presentà un submón esclafat i dominat per les regles. Un món en el qual l’aigua ha esdevingut l’”or líquid”, element fonamental per a la subsistència de l’home i que tantes bregues ha generat al llarg dels segles.
Però no tot té un vessant tan negatiu, ja que SUB també intenta mostrar que hi ha un altre camí, una nova vida. No tot és tenebra, a l’exterior d’aquest vaixell lúgubre també hi pot haver una sortida cap a la llum.
Els malabars, els jocs de llum i de pintura són les eines principals amb les quals juga la companyia dins aquest vaixell que la Fura comprà fa quatre anys i que convertí en un particular escenari teatral.
Va ser emocionant, inquietant, calurós, atractiu i sorprenent! Crec que aquest espectacle no deixà indiferent a ningú. Això sí! el que s’havia era de fer cabilar el cap per entendre segons quines coses però res massa complicat!
Salut!
Estic a l’oficina, esperant que es faci l’hora de partir cap a cases, el telèfon ha estat callat tot lo dia i no sabeu el que s’agraeix. Ara tan sols em queda contar els minuts per partir, a dinar i a descansar… fa un parell de dies que estic molt cansat i això que dorm les hores que recomanen… però sempre igual.
El capvespre… sonada de xeremies, demà també i passat altra vegada, cap de setmana d’intercanvi i trull ja veurem com punyetes ho superam però segurament bé.
En este momento está usted visitando los archivos del blog Mayolicus Blog para Agosto 2008.
|
