El carrer buit, silenci, murta (avui en dia mata), trossos de test pel recorregut, cendra i carbó i algun ferro encara calent. Ja ha fuit l’olor a festa!, l’essència del poble beatificat un any més i això es fa més notable com més forta és la ressaca. Amb la Beata tots els vileros deim adéu a l’estiu, molts repleguen les maletes de la casa, apartament o xalet de can picafort i tornen al poble amb l’esperança de tornar a poder anar a passar els caps de setmana a la seva seu d’estiueig, que moltes vegades no arriba mai el moment!
Però ara que ja estic una mica recuperat de les ressaques, altra vegada intentant agafar el ritme de la feina i de l’estància a ciutat que els primers dies pesa com una llosa! Ha estat un estiu una mica estrany, m’ha passat aviat i molts dels projectes que havia de fer han quedat dins el calaix però crec que es un calaix sense cul, mai s’acaba d’omplir! Ara si me pos a recordar el que he fet no soc capaç de recordar més de 4 o 5 coses destacables… fent feina tot l’estiu i els capvespres sa sesta romp una mica el dia però tot això ja és passat!
Les festes de la Beata no sé perquè però m’han agradat especialment, crec que les cosetes novedoses de les festes (destacar l’exposició de gerres de l’ateneu per la seva participació altruista) i la gran afluència de gent han fet que hagin estat especials, encara que m’hagi passat moltes estones sonant i no poder tirar del meu capet… tot el que voldria. Si feis una volta pels blocs amics que hi ha a la dreta hi podreu trobar diferents cròniques de gent i maneres de viure aquesta festa que esperem que es puguin millor any rera any.
Salut!
