Just després del ball dels dimonis i sant Antoni, vengué el torn dels de sa pedrera. Per començar es projectà un video mapping molt xul·lo sobre la façana de l’ajuntament que simulà que s’enderrocava i es pegava foc. Després i sobre les runes que havien quedat hi aparegué el dimoni gros el qual recità uns versots que, si no vaig malament, han aixecat una mica de polèmica al poble. Sa veritat és que el mapping va estar molt bé, a mi m’encantà, una llàstima que en directe la llum residual deslluís una mica l’efecte i al dimoni gros li va faltar una mica més d’interpretació ja que els versots eren amb play-back i va quedar una mica fluix.

Una vegada acabat això d’entre l’esglèsia i el campanar aparegueren els dimonis amb torxes per anar encenguent palanganes i pouals per tota l’esplanada de l’esglesia iluminada per l’ocasió, pel costat de l’ajuntament i es pegà foc als foguerons de l’ajuntament. Aquesta sortida va ser una mica lenta ja que s’havia de desmontar la infraestructura del video-mapping però l’encesa conjunta que donà arrancada al correfoc va ser molt lluïda i molt guapa.

Pel que fa a la resta del correfoc va anar bé, divertit i a bon ritme però com sempre molt poca participació de públic, les enceses conjuntes s’intercalaren amb les cremades i tan sols el vent i algún camera (amb tot els seus cables i demés) deslluiren una mica el correfoc. He  dir que era un correfoc una mica perillós ja que el terra era banyat i relliscava molt. Per acabar un parell de bateries i la cortina al campanar i l’esglèsia que va quedar minvada per culpa del vent i la pluja que havia fet el capvespre.

Pels qui no hi poguereu assistir podeu veure el video que gravà TV murera a aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oixHjPG2_W8&feature=player_embedded i aquest parell de fotos  – i més al meu flickr – que vaig fer, esper que vos agradin.

——————————————————————————-

Totes les fotos del bloc tenen copyright.
Si algú surt a alguna de les fotos i no hi vol sortir,si m’avisa, serà eliminada.

També he passejat sa càmera i aquí en podreu veure el resultat, he intentat cercar un altra punt de vista per fugir de les fotografies que vaig fer l’any passat i evitar així que fosin massa semblants. Segurament a més d’un vegent les fotos li entrarà sa gana.

Com es tradició també, la padrina Elionor fa les receptes a ull jo crec que amb els anys que fa ja no ha de menester mirar res per sebre el punt idoni de la pasta. Apart d’això l’endemà li va tocar el torn a les coques amb verdura i alguna coqueta dolça que sap que als més joves mos agrada.

Segurament he passat més gust de menjar-me-les que de fotografiar-les… així que ja vos en podeu fer una idea.

Salut i molts d’anys!

Aquesta presentació va comptar amb la participació de varies colles de dimonis d’arreu de l’illa que no es varen voler perdre aquesta presentació i donaren la benvinguda als tres nous elements que incorpora Amics de Sant Antoni.

La colla de dimonis d’Amics de Sant Antoni, quedarà formada així per sis dimonis i un Sant Antoni, amb els corresponents músics.  (extret de manacormanacor.org)

L’acte va tenir lloc ben puntual i al centre del claustre de Sant Vicenç tot il·luminat amb tons vermellosos per donar més ambientació al lloc. El narrador va començar a parlar i a explicar el per què d’aquests nous dimonis i és fonamentalment per que la festa arribi a tots els racons de Manacor ja que els actuals no tenen prou temps material per complir amb totes les seves obligacions. Primer sortí el Sant Antoni acompanyat de 4 dimonis antics de Sant Antoni (cosa que no me quadra amb el que s’ha dit abans ja que el total me’n surten 7).

Després el narrador va donar lloc a l’entrada de tota la dimoniada que els va acompanyar, he de confessar que no conec molts de dimonis i en vaig reconèixer ben pocs ja que l’entrada va ser massiva i una mica desordenada. I després es van presentar els tres dimonis nous, que també entraren enmig de la multitud i fins que no foren ben enmig del claustre no els vaig poder identificar. Tampoc sé si tenen nom, si representen alguna cosa o simplement son uns dimonis més de l’associació.

Vaig veure que hi ha un concurs de Fotografia que és el tercer any que es duu a terme, n’he cercat les bases encara que no les he trobades, per això vos pas el cartell on diu on en podeu trobar més informació. Meam si vos hi animau, si la el treball vos ho permet, i en podeu fer alguna cosa, almanco participar.

Aquesta darrera està feta dins el mateix talaiot, el 17 mm no donava per massa més, però estic molt content del resultat.

Salut i bons reis per a tots!

Aqui es un extracto

Un tren subterráneo de la ciudad de Nueva York transporta 1.200 personas. Este blog fue visto alrededor de 4.500 veces en 2011. Si fuera un tren de NY, le tomaría cerca de 4 viajes transportar tantas personas.

Haz click para ver el reporte completo.

Molts d’anys a tots!

Estic especialment content d’aquesta darrera foto en blanc i negre i de l’acollida que ha tingut al flickr.

Després anàrem cap a Albercutx i aprofitarem per experimentar amb diferents il·luminacions artificials, fils lluminosos i gels. És vera que donen un toc una mica artificial però no deixen de ser curioses i ben cercades… però a mi m’agraden encara que les nocturnes ‘naturals’ sempre son més interessants.

Avui, després de dos dies sense haver consultat l’ordinador per estar en festes i obres, he trobat una cosa molt curiosa: quatre blocs adjuntaven fotos de passarel·les de fusta de vorera de mar. Dos dels blocs (den Macià i de n’Arnau) ja sabia que en mostrarien, obviament. Però n’he trobat tres més que els han fet fotos diurnes i això que no hi havia res pactat.

Bloc den Macià

Bloc de n’Arnau

Bloc de na Cata

Bloc den Juan A. Lemos

Bloc de na Rosana Pita

I en Miquel Riutort també s’hi va afegir…

D’aquesta marxa haurem de fer un grup al flickr de passarel·les marines de les Balears!

Salut a tots!

La primera part actuaren els Dimonis Enfocats de Son Sardina juntament amb els de Capdepera dins un espai delimitat amb andamis, xarxes i un escenari. Va ser un correfoc un tant estrany dins un espai reduït on els qui volien foc s’hi atracaven i els qui no miraven i amb diferents ritmes. Primer de tot sortida de la dimoniada amb torxes la qual cosa era una mica perillosa ja que el número de dimonis no deixava massa espai pel públic ni pels nombrosos fotògrafs que ens hi endinsarem. Desprès carretillada on les diferents alçades donaven més joc a l’hora de cremar fins que es baixà el ritme i es va deixar pas a actuacions fora pirotècnia dels dimonis gabellins. Aquestes actuacions estaven marcades per grupets de dimonis que feien coses un tant estranyes, algunes m’agradaren molt (la creu que no prengué) i d’altres no tenien cap sentit ni un (com una espècie de melé que feren 3 dimonis tirant-se damunt el públic més propi d’un concert de rock que no d’un correfoc) i per rematar la jugada una espècie de coreografia que a mi personalment la vaig trobar fora de lloc i de mal gust, molt poc propi de dimonis.

Després un concert d’un grup local ocupà l’escenari però li férem ben poc cas ja que tothom es dedicà més a parlar i beure, esperant el pròxim correfoc que començà amb retràs.

La posada en escena va ser molt bona, el talaiot, impressionant i molt xulo, a la part més alta de la finca presidia tot el recinte. Baix el so dels tambors començaren a sortir una espècie de cavernícoles talaiòtics que s’acostaren fins ben arran del públic amb torxes i després recularen altra vegada fins dins el talaiot. De cop i volta del talaiot sortiren els dimonis mancorins i lentament s’aproparen fins al públic per fer la seva famosa encesa al crit de ‘Dimonis, Foc!’. Després es posaren a cremar a un ritme molt alt durant poquet temps, encesa de portuguesos i altra vegada reculada cap al talaiot.

Personalment el que hi vaig trobar a faltar va ser el sentit de l’ambientació. Va estar molt bé l’escenografia i la poètica als programes però m’esperava un espectacle amb més coherència, tal vegada un inici més teatral… crec que no va quedar clar el sentit del títol: l’origen del foc ja que originalment va sorgir directament del talaiot i els dimonis tornaren a sortir d’allà mateix… l’origen del foc podria ser d’una cuina de butà de dins un talaiot… qui sap!

Podeu veure més opinions als blocs den Potti i al den Massay. I algunes fotos més del nostre nou fitxatge de company de fotos de correfoc en Rafel Canyelles.

Salut!

Si teniu facebook i voleu seguir els truis fotogràfics del C.A.F.I.B.B(confradia d’aficionants a la fotografia i al bon berenar) posau m’agrada o feis-vos fan 

Aquesta curolla ens va pegar fruit d’un comentari de na Cata al foro de calidadigital i ja que dissabte no poguérem acudir a la convocatòria de KDD diumenge aprofitarem. Les fotos son de molt lluny ja que els animals estaven a molts metres de distància, guardant les distàncies entre ells i els altres visitants del salobrar. Fins i tot, ens hi trobarem algun que hi va anar amb el seu tot-terreny per veure’ls de ben aprop (encara que per sort quan va engegar el motor no els va espantar, ni quan va pegar amb el tub d’escapament pel terra tampoc).  El que tampoc acompanyà massa va ser el temps ja que estava tapat i també era massa tard.  Son uns aucells molt grossos i cridaners, es curiós veure’ls volar i com ho fan en formació per després tornar-se a separar. Una experiència molt interessant i recomanable. Després ho acabarem de arrodonir amb un bon pa amb oli i un gin tònic.

Aquí teniu un parell de mostres de les fotos que vaig fer. Esper que l’any que ve poguem repetir l’experiència amb millor llum i millor equipament . A veure si ens hi podrem apropar més.

Salut!

La peculiaritat de la sortida era poder veure sortir el sol entre l’illa d’Alcanada i la punta del golf i així va ser. Sortir amb altra gent té una cosa negativa que és que tots tenim fotos similars (algunes es poden dir que és gairebé la mateixa) per la qual cosa només penjaré les que crec que son prou diferents a les publicades pels altres. Per altra banda, el que té de bo és que veus diferents punts de vista, enfocaments i composicions d’un mateix lloc. Per això vos recoman que visiteu els seus blocs: en el bloc den Macià vos explicarà la preparació de la sortida i el bloc den Joan podreu veure fotos lentes amb el seu flamant filtre nou.

Després de la sortida de sol poguérem fotografiar una colla de corpetasses que aprofitaven per prendre els primers rajos de sol.

Després de berenar anàrem cap a la Cala de Sant Vicenç, Cala Barques, Cala Molins i Cala Carbó on poguérem seguir fotografiant raconets molt interessants, barques, onatge, més corpetasses, ‘guiris’ que mos miraven amb cares estranyes,… fins a l’hora de dinar i cap a cases.

A la propera entrada vos contaré la sortideta folcklòrica del diumenge… no vos mal penseu…