Tan sols una unça de frikisme

SETEMBRE

L’altra dia una personeta me va dir que escrivia més al seu blog que al meu, així que l’hi he fet cas i juntament amb el conjunt d’esdeveniments d’aquests dies m’he animat a escriure quatre paraules. Com ja vaig dir jo no dic coses massa guapes i paraules rares i estranyes pròpies de gent més intel·ligent o amb més habit de lectura que jo i no es ironía).

Que vos pensau!? Ja mos han fuit ses verbenetes, ses gateres a la fresca, ses aubarques plenes d’arena de la platja, el sortir a la fresca amb els amics, la gent de damunt la plaça, els banyadors, els bikinis, els trikinis, els tangas, el “a on li pegam avui?”, correfocs, festes d’aqui, festes d’allà, reunions, sonades de xeremies, viatges exòtics… tot ho canviarem aviat (si es canvi climàtic ho consent) per la camilleta, el braseret, les mantetes, les fundes nòrdiques, es fred, es coll alt, abrics i demés coses que mos donaran escalforeta! També es un bon planning, el millor, no en queda més!. processo
no quiero ir al colegio Idò sí! Quí ho havia de dir fa tan sols 3 mesos que el setembre arribaría tan aviat. Ja som al setembre! J…r! Enguany no m’ha disgustat aquest mes ja que es el primer, en molt temps, que no he hagut d’estar davant els llibres pels pu… examens. Però això no vol dir que m’hagui passat s’estiu relaxat i fent vida de guiri, tampoc en sé!
Després de tot l’estiu anant i vengent de Palma cada día ja puc començar a instal·lar-me a “Cas padrí”, el meu pis de Ciutat. Ja s’ha acabat l’obra, la pols, el renou, la brutor, les telefonades a un i a l’altra per que vengui a posar això o s’endugui allò, i tot el trui que duu la reforma de dos banys a un pis ja habitat. Ara queden les seqüeles menors i estic apunt de superar-ho. Ja estic ansiós de fer vida de “palmesano” i poder centrar-me una mica en altres feines, seguir més activament amb el projecte, i pegar-li una bona sentempta.

Tal vegada, aquest hivern, estiré solet a Ciutat… (cosa bastant improbable) però el que sí que estic segur es que cerc company/a de pis si algú sap de ningú, de confiança, que ho digui!

Salut!

Anuncios

Una respuesta

  1. lideta

    Tens raó quan em dius que no visito gaire el teu blog… Però et puc assegurar que no és per falta de ganes! Tot lo contrari!! Però bé, per un moment que tenc no me posaré a explicar-te els meus problemes de temps!! Jejeje! Saps què? Enyor aquelles visites inesperades al pis, aquelles pomades a les 6 de l’horabaixa, aquelles partides de la wii que en Cuka ens guanyava, aquelles converses pel messenger surrealistes… Quina peneta que els petits dois que més et fan feliç no siguin inmortals… Però no et preocupis que vendré a donar-te la tabarra pel teu piset! Jejeje! No et lliuraràs de jo tan fàcilment! Bexiiiiiiiiiiiitos!!

    septiembre 17, 2007 en 6:42 pm

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s