Tan sols una unça de frikisme

CHE

Ahir va fer anys de la seva mort, concretament 41 anys! I jo encara he d’anar a veure la pel·lícula! Esper que aquest cap de setmana pugui ser!

Ernesto Guevara de la Serna (Rosario, Argentina, 1928 – La Higuera, Bolívia, 1967) fou un dirigent revolucionari, i líder guerriller, anomenat ‘el Che’.

Nasqué en el si d’una família burgesa de Rosario. Pareix ser que als dos anys emmalaltí d’asma, que sofrí tota la seva vida, per la qual cosa la seva família es va mudar a un lloc de clima més sec, a Alta Gracia (Córdoba), Argentina, sense que la seva malaltia millorés. La seva educació primària va ser a la seva llar, a càrrec de la seva mare, Celia de la Serna.

Estudià Medicina. Passà a Guatemala, on s’adherí a les tesis populistes del president del país Jacobo Arbenz, que fou derrocat pels filoimperialistes. Perseguit pels nous governants, deixà Guatemala per passar a Mèxic. Allà s’uní al cercle revolucionari de cubans exiliats que encapçalava Fidel Castro. Fou un dels supervivents de l’operació “Granma”, i juntament amb Castro i Camilo Cienfuegos integrà la tríade que comandà el triomf militar dels revolucionaris contra el govern Batista (gener de 1959).

 Dins del nou govern cubà organitzà i dirigí el Instituto Nacional de la Reforma Agraria, des d’on instituí noves lleis agràries, després d’expropiar als grans terratinents. Participà en el Departamento de Industrias i també fou nombrat president del Banco Nacional de Cuba. Fou la figura senyera de l’internacionalisme cubà, i de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels països d’Amèrica, Àfrica i Àsia, que queda reflectida en el seu discurs a Alger (1963).

El 1965 sorprengué el món amb la renúncia als seus càrrecs governamentals a Cuba, per dirigir la lluita revolucionària del Congo. Després d’aquesta experiència, es dedicà a la lluita guerrillera a diversos països americans i, finalment, a Bolívia (1966).

Capturat per l’exercit bolivià, amb la col·laboració de la CIA, fou assassinat. El 1997 les seves despulles, descobertes el 1995, foren soterrades a Cuba amb els màxims honors.

Che Guevara va esdevenir un mite, i molts joves el tenen com a ídol. Se li han dedicat moltes cançons com Hasta siempre comandante Che Guevara de Carlos Puebla i versionada per Boikot, o Canción del elegido de Silvio Rodríguez.

Anuncios

Una respuesta

  1. Guillelmito!!

    Jo tampoc he vist sa peli però em fa ganes, meam qui la veu primer?? Jejeje!

    Jove, me va agradar veure’t es cap de setmana maldament només fos de rampellada!! Sa veritat és que em va anar bé sa visita a Mallorca per carregar ses piles i venir amb ses vitamines al 100%, ja començ a veure-ho tot d’un altre color!! Jejeje!

    Bono, Guillelmito, no facis molta feina i cuida’t!! Una abraçada gegant!!

    octubre 17, 2008 en 5:06 pm

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s