Començant les setmanes a Madrid

 

Sí! Diumenge qui vé altra vegada me toca es partir a cap a Madrid! Quina peresa! Deixar la tranquilitat de sa roqueta i anar a aquell formiguer de gent estressada i fora rampa als peus. Aquella gent que camina amb rumb fix, però que no pots endivinar cap on, amb el cap moltes vegades cot o sense desviar la mirada del seu objectiu. Gent de tota casta, de tots els colors i les nacionalitats, de tota mida, de tota clase social… però tota a tota òstia!

M’estressa! M’estressa molt però ja he après a agafar-m’ho amb filosofia, amb resignació, no és el mateix partir per gust que partir obligat, quan i com et diuen, ni l’hotel de les estrelles que vulguis ni el vol amb primera clase, ni les ‘tapitas’, ni les ‘cañas’, compensen el fet d’haver de deixar la tranquilitat de sa roqueta i és que hi vivim bé per aquí. Ara tan sols queda aprofitar una mica el cap de setmana, que com sempre estic liadet (sonades, balls, dinars, sopars, feina, correfocs i festes) i resar perque no hi hagui retards altra vegada, ni problemes.

Si és així encara aniria bé (sempre pensant amb el que podia ser pitjor).

Salut!