Blocs plagiats, bases de concursos i lucres pirates
Bones,
Fa uns dies que, per coincidències de la vida han succeït diferents coses relacionades amb el món dels blocs i de la fotografia: blocs plagiats, concursos que compleixen massa estrictament les bases i lucres pirates. Si ho dic així segurament ningú sàpiga a que em refereixo per això aniré per parts:
1.- Blocs plagiats.
Fa un temps em recomanaren un bloc, un bloc d’aquests que t’ensenyen a fer diferents composicions, a jugar una mica amb el photoshop, a inspirar-te i a potenciar les teves idees a través de la fotografia. Jo el vaig seguir per si algun dia faig el curs o simplement per anar seguint-lo ja que el vaig trobar interessant. Avui mateix he pogut llegir a aquest bloc que ja n’hi ha d’altres que, sospitosament comparteixen gairebé el mateix temari, la mateixa estructura i els mateixos resultats, encara que inicialment no tenen o no tenien la mateixa finalitat. Son tan evidents que l’autora del primer bloc en diu que són plagis. Vos deix el link al bloc que seguesc i d’aquí per envant ja heu de ser vosaltres mateixos qui investigui o opini. Per mí hi ha moltes semblances notables. Aquí en parla la seva autora:
http://casienserio.blogspot.com/2011/05/el-plagio-de-cuina-per-llaminers.html
2.- Concursos amb bases estrictes.
Que et posin el caramel a la boca i després el te llevin… emprenya! Sobretot després de que el resultat hagi estat (o això esper) ben meditat i amb temps suficient per prendre les mesures oportunes. Resulta que fa un temps vaig conèixer una blocaire a través d’un curs on line (no a través del bloc anterior) i d’aquí que hem establert una certa amistat virtual. Ahir al matí li anunciaren que havia guanyat 2 premis a un concurs de fotografia que s’havia presentat. Imaginau-vos l’alegria d’aquesta amiga (http://lastienditas.blogspot.com/) en conèixer la noticia, i no es per menys, és pel simple fet d’haver guanyat, no pels premis ‘magnifics’ que hi havia. Però 5 hores després li comuniquen que li retiren tots els premis ja que aquestes fotografies no eren inèdites, les havia penjat al seu bloc personal i/o al seu flickr. Fins aquí tot correcte, ja que les bases indiquen, com a quasi tots els concursos fotogràfics, que les fotografies han de ser inèdites. Però no crec que hi hagi cap altra concurs que això es compleixi tan estrictament, per posar un exemple: l’endemà de la marató fotogràfica a Palma molts dels participants ja penjaren totes les fotos que hi presentaren, molt abans de la resolució del jurat, en aquell moment ja deixaren de ser inèdites?.
Personalment pens que una cosa és que aquestes fotos ja hagin estat objecte d’alguna exposició o d’algun altra premi (que l’autor sen hagi pogut beneficiar) i s’altra és que tu mateix de les teves fotos no puguis fer-ne el que vulguis si després et vols presentar a algun concurs que no saps si es realitzarà o no.
Per una persona aficionada a la fotografia com jo (i com tanta altra gent) publicar les fotos que fa, que els amics i la gent qui vulgui els hi comenti, els critiqui i li digui si li agraden o no… és el que aspira i el que espera, res més. Si a damunt s’anima a presentar-se a algun concurs és per si algú més li reconeix l’esforç i el treball, no per guanyar-s’hi la vida. Un no guanya dos concursos, deixa la feina i es converteix en fotògraf freelance.
3.- Lucres pirates
El propietari de les teves fotos i dels seus drets és el fotògraf qui les fa, ¿no? Idò a nen Macià (http://massayialtresherbes.blogspot.com/) ja li ha passat un parell de vegades que empreses privades empren les seves fotos per publicar-les ja sigui a les seves webs o en paper. La darrera va ser el diari de Mallorca que va publicar una foto que ell havia fet un parell de dies abans, l’havia publicada a alguna xarxa social i va comparèixer per il·lustrar una noticia. A més, encara que firmis les fotografies moltes vegades les retallen per que no en surti la firma de l’autor. Aquí el problema es que qui firma l’article no ha demanat el permís a l’autor de la fotografia per a la seva publicació, no en cita l’autor i segurament aquest periodista cobra pel que ha escrit i ha publicat.
I això no és un fet aïllat, com ja he dit abans, no és la primera vegada: webs i publicacions vàries sen han aprofitat de la feina que ha fet una altra persona i crec que tant el col·lectiu de fotògrafs professionals (que venen les seves fotos), com els afectats n’han de dir la seva. I d’això te n’adones moltes vegades de casualitat, de rebot o per que algú t’ho comenta i/o reconeix la teva foto.
Jo mateix n’he estat víctima d’apropiament de fotografies que estaven al facebook per il·lustrar com a icona de l’atiar foc d’enguany i la foto ni era meva (me la cediren) ni era de l’atiar.
Totes aquestes coses fan que et qüestionis la teva presència a la xarxa, els blocs, les fotos al flickr o similar, les xarxes socials, que algú et pugui etiquetar o no, les teves dades (facebook i sony han estat recentment víctimes de robatoris de dades), que et donis de baixa i 5 mesos després quan tornes a activar el teu compte resulta que l’empresa ho te tot guardat sobre tu, etc.
Arribam a un moment que no tenim res nostre, que tot és de tots… i això si te n’adones del que empren o no empren teu… no sé on arribarà tot plegat.
Com sempre en podeu dir la vostra, crec que és un tema que poc o molt ens toca a tots d’aprop.
Salut i perdonau la parrafada, però ho havia de dir.
Mayolicus Blog 